Procés Participatiu per a la presentació de candidatures i recollida de suports a la figura de Síndic/a de Greuges de Terrassa
Participa donant suport a una de les candidatures!
Canvis a "Enric Latorre Raez"
Cos
-
-["
És necessari que tots tinguem present que la protecció a la gent del poble no es considerava en l'època medieval d'importància suficient per a abordar-la com un problema.
", "
La protecció a la població considerada \"normal\" era inexistent en el segle desè. Durant diversos segles, en els comtats catalans hi havia un teixit social el qual es caracteritzava per ser propietaris de terres que comptaven amb el beneplàcit de les autoritats regnants que aplicaven el \"Liber ludiciorum\" amb les seves lleis aplicades fidelment seguint les seves ordenances.
Aquest règim va seguir en vigor fins que es va produir la revolució feudal, on va haver-hi una lluita acarnissada per a sostreure les terres als menys afavorits, i així sotmetre-les a la seva servitud. Davant els actes violents que se succeïen es va intentar crear un procediment que acabés amb tals fets. Això no era res més que l'Assemblea de Pau i Treva de Déu, l'objectiu de la qual era acabar amb aquests fets violents i defensar d'alguna manera a les classes menys agraciades socialment. El no compliment d'aquestes actituds acabaria per portar l'excomunió dels infractors.
Eren temps difícils en els quals aquells que no complien la \"Treva de Déu\" podien ser excomunicats i privats de tots els seus béns materials, d'ells i de la seva família. Aquestes persones no serien tractades mai com a cristians i fins se'ls negarien enterrament digne.
Aquestes persones no es consideraven \"bons cristians\" i la seva vida passava a ser un infern en la Terra, i serien exiliats 30 anys del seu lloc habitual de viure com a càstig.
Es tractava, sens dubte, d'un sistema per a controlar els excessos dels governants, la qual cosa es traduiria en el que avui representa la figura del SÍNDIC DE GREUGES.
Aquesta figura és la que avui tenim en gran part de Catalunya i Terrassa, i que s'encarrega de vigilar si l'alcalde o les autoritats municipals s'excedeixen o no en les seves limitacions del càrrec i és aquesta la protecció que tenim els ciutadans, encara que en aquests temps sigui un càrrec laic i no religiós.
En un món que cada vegada menysprea més els drets humans i s'abusa cada vegada més del poder, la figura de la Sindicatura de *Greuges ha de ser majoritària i independent, cosa que no ocorre sovint.
La protecció del feble i indefens ha de ser prioritari per a aquesta figura fora de pressions externes, normalment poderoses i amb molta influència.Es necesario que todos tengamos presente que la protección a la gente del pueblo no se consideraba en la época medieval de importancia suficiente como para abordarla como un problema.
"]
La protección a la población considerada “normal” era inexistente en el siglo décimo. Durante varios siglos, en los condados catalanes había un tejido social el cual se caracterizaba por ser propietarios de tierras que contaban con el beneplácito de las autoridades reinantes que aplicaban el “Liber ludiciorum” con sus leyes aplicadas fielmente siguiendo sus ordenanzas.
Este régimen siguió en vigor hasta que se produjo la revolución feudal, donde hubo una lucha encarnizada para sustraer las tierras a los menos favorecidos, y así someterlas a su servidumbre. Ante los actos violentos que se sucedían se intentó crear un procedimiento que acabase con tales hechos. Esto no era nada más que la Asamblea de Paz y Tregua de Dios, cuyo objetivo era acabar con esos hechos violentos y defender de algún modo a las clases menos agraciadas socialmente. El no cumplimiento de estas actitudes acabaría por traer la excomunión de los infractores.
Eran tiempos difíciles en los que aquellos que no cumplían la “Tregua de Dios” podían ser excomulgados y privados de todos sus bienes materiales, de ellos y de su familia. Estas personas no serian tratados nunca como cristianos y hasta se les negarían entierro digno.
Estas personas no se consideraban “buenos cristianos” y su vida pasaba a ser un infierno en la Tierra, y serian exiliados 30 años de su lugar habitual de vivir como castigo.
Se trataba, sin ninguna duda, de un sistema para controlar los excesos de los gobernantes, lo cual se traduciría en lo que hoy representa la figura del SINDIC DE GREUGES.
Esta figura es la que hoy tenemos en gran parte de Cataluña y Terrassa, y que se encarga de vigilar si el alcalde o las autoridades municipales se exceden o no en sus limitaciones del cargo y es esta la protección que tenemos los ciudadanos, aunque en estos tiempos sea un cargo laico y no religioso.
En un mundo que cada vez desprecia más los derechos humanos y se abusa cada vez más del poder, la figura de la Sindicatura de Greuges ha de ser mayoritaria e independiente, cosa que no ocurre a menudo.
La protección del débil e indefenso ha de ser prioritario para esta figura fuera de presiones externas, normalmente poderosas y con mucha influencia. -
+["
És necessari que tots tinguem present que la protecció a la gent del poble no es considerava en l'època medieval d'importància suficient per a abordar-la com un problema.
", "
La protecció a la població considerada \"normal\" era inexistent en el segle desè. Durant diversos segles, en els comtats catalans hi havia un teixit social el qual es caracteritzava per ser propietaris de terres que comptaven amb el beneplàcit de les autoritats regnants que aplicaven el \"Liber ludiciorum\" amb les seves lleis aplicades fidelment seguint les seves ordenances.
Aquest règim va seguir en vigor fins que es va produir la revolució feudal, on va haver-hi una lluita acarnissada per a sostreure les terres als menys afavorits, i així sotmetre-les a la seva servitud. Davant els actes violents que se succeïen es va intentar crear un procediment que acabés amb tals fets. Això no era res més que l'Assemblea de Pau i Treva de Déu, l'objectiu de la qual era acabar amb aquests fets violents i defensar d'alguna manera a les classes menys agraciades socialment. El no compliment d'aquestes actituds acabaria per portar l'excomunió dels infractors.
Eren temps difícils en els quals aquells que no complien la \"Treva de Déu\" podien ser excomunicats i privats de tots els seus béns materials, d'ells i de la seva família. Aquestes persones no serien tractades mai com a cristians i fins se'ls negarien enterrament digne.
Aquestes persones no es consideraven \"bons cristians\" i la seva vida passava a ser un infern en la Terra, i serien exiliats 30 anys del seu lloc habitual de viure com a càstig.
Es tractava, sens dubte, d'un sistema per a controlar els excessos dels governants, la qual cosa es traduiria en el que avui representa la figura del SÍNDIC DE GREUGES.
Aquesta figura és la que avui tenim en gran part de Catalunya i Terrassa, i que s'encarrega de vigilar si l'alcalde o les autoritats municipals s'excedeixen o no en les seves limitacions del càrrec i és aquesta la protecció que tenim els ciutadans, encara que en aquests temps sigui un càrrec laic i no religiós.
En un món que cada vegada menysprea més els drets humans i s'abusa cada vegada més del poder, la figura de la Sindicatura de *Greuges ha de ser majoritària i independent, cosa que no ocorre sovint.
La protecció del feble i indefens ha de ser prioritari per a aquesta figura fora de pressions externes, normalment poderoses i amb molta influència.Es necesario que todos tengamos presente que la protección a la gente del pueblo no se consideraba en la época medieval de importancia suficiente como para abordarla como un problema.
"]
La protección a la población considerada “normal” era inexistente en el siglo décimo. Durante varios siglos, en los condados catalanes había un tejido social el cual se caracterizaba por ser propietarios de tierras que contaban con el beneplácito de las autoridades reinantes que aplicaban el “Liber ludiciorum” con sus leyes aplicadas fielmente siguiendo sus ordenanzas.
Este régimen siguió en vigor hasta que se produjo la revolución feudal, donde hubo una lucha encarnizada para sustraer las tierras a los menos favorecidos, y así someterlas a su servidumbre. Ante los actos violentos que se sucedían se intentó crear un procedimiento que acabase con tales hechos. Esto no era nada más que la Asamblea de Paz y Tregua de Dios, cuyo objetivo era acabar con esos hechos violentos y defender de algún modo a las clases menos agraciadas socialmente. El no cumplimiento de estas actitudes acabaría por traer la excomunión de los infractores.
Eran tiempos difíciles en los que aquellos que no cumplían la “Tregua de Dios” podían ser excomulgados y privados de todos sus bienes materiales, de ellos y de su familia. Estas personas no serian tratados nunca como cristianos y hasta se les negarían entierro digno.
Estas personas no se consideraban “buenos cristianos” y su vida pasaba a ser un infierno en la Tierra, y serian exiliados 30 años de su lugar habitual de vivir como castigo.
Se trataba, sin ninguna duda, de un sistema para controlar los excesos de los gobernantes, lo cual se traduciría en lo que hoy representa la figura del SINDIC DE GREUGES.
Esta figura es la que hoy tenemos en gran parte de Cataluña y Terrassa, y que se encarga de vigilar si el alcalde o las autoridades municipales se exceden o no en sus limitaciones del cargo y es esta la protección que tenemos los ciudadanos, aunque en estos tiempos sea un cargo laico y no religioso.
En un mundo que cada vez desprecia más los derechos humanos y se abusa cada vez más del poder, la figura de la Sindicatura de Greuges ha de ser mayoritaria e independiente, cosa que no ocurre a menudo.
La protección del débil e indefenso ha de ser prioritario para esta figura fuera de presiones externas, normalmente poderosas y con mucha influencia.
