Audiència pública de Pressupostos Municipals 2021

Entenent la legítima preocupació per la nostra ciutat que planteja la pregunta, lamento negar la major i apuntar que actualment no hi ha cap dada que indiqui una suposada fugida de la població amb més recursos i l'atracció únicament de població vulnerable. Si bé és cert que la ciutat se situa per sota de la renda a la mitjana de Catalunya, si agafem una progressió històrica de 8 anys, podem veure que la renda disponible a la ciutat l'any 20213 era de 20.525 i actualment se situa en 23.193 €. Un fet que no deixa de situar la ciutat per sota de la mitjana catalana, però que la manté, amb fluctuacions, en el lloc 181 del rànquing de municipis de Catalunya.

Respecte a la despesa per habitant, d'acord amb els diferents visors pressupostaris en l'àmbit municipal, podem observar que malgrat Terrassa està situada com a la ciutat de més de 75.000 habitants a Catalunya amb una menor pressió fiscal (de 103,16 davant un 128,78 de mitjana), fet que repercuteix directament en els serveis que pot oferir aquest Ajuntament a la seva població, els diners que destina per habitant en serveis socials són de 116 €/habitant davant els 94 €/hab que destina Badalona, els 110 d'Hospitalet o els 126 de Santa Coloma. Xifres que transportades a l'àmbit de la Seguretat suposen per Terrassa 87,5 €/habitant, a Badalona 85,7, Hospitalet 118 o Sta. Coloma 56,96.

Si parlem de Benestar Comunitari que incorpora partides com neteja o manteniment, això ens situa en 146 €/habitant TRS, 133€/hab L'H, o 130c/hab Badalona. Pel qual es demostra que, malgrat disposar d'uns recursos més limitats, la distribució dels mateixos que realitza el nostre Ajuntament en cap cas desatén cap dels punts que s'indiquen a la pregunta.

Des del govern mpal. es comparteix absolutament la necessitat de convertir Terrassa en un lloc atractiu per viure, amb garantia de serveis de qualitat i amb un projecte de ciutat sostenible i transformador (En aquesta línia s'emmarquen grans projectes com el Mundial d'hoquei femení 2022, el Parc Audiovisual de Catalunya, el Parc de la República... com inversions estratègiques en neteja o en l'anàlisi del futur de les Rieres).

Preocupa, en tot cas, com el procés de gentrificació a Barcelona i Àrea metropolitana pot acabar repercutint en la redistribució obligada de la població entre totes les ciutats en la seva àrea d'influència i com una ciutat com la nostra pot haver d'acabar donant resposta amb recursos i serveis a processos demogràfics desnaturalitzats.

Això, però, mai exclourà una despesa en polítiques socials i inclusives, perquè l'atenció a les necessitats personals (amb nous públics fins ara desconeguts per la crisi de la Covid19) és la millor garantia d'inclusió i d'evolució compartida d'una ciutat que creu en l'equitat i la creació d'itineraris de futur per a les persones que l'habiten.