Audiència pública del Programa de Govern 2023-2027

Treballem per reduir els índexs de contaminació ja que està directament relacionat amb la nostra salut i qualitat de vida. És veritat que no fa gaire hem sortit a la Premsa dient que som la segona gran ciutat més contaminada. Som per darrera de Barcelona, Montcada i Reixach i Mollet del Vallès. És una dada que, tot i no ser bona, té molt marge de millora, si tenim present que l'any 2011 estàvem a 51 micrograms /metre cubic i el 2017 i, abans que la pandèmia, estiguéssim a 36 micrograms /metre cubic. Nosaltres tenim una mitjana de 29 micrograms/metre cúbic. A més, en aquest informe que ha publicat la Generalitat, Terrassa s'integra dins l'àmbit Vallès-Baix Llobregat que són comarques amb un índex elevat de contaminació i les dades que recullen són les de les estacions dels municipis que pertanyen a la Xarxa Vigiliància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica que, en el nostre cas, està a la Rambleta.

Amb això vull dir que la tendència és anar baixant, de manera progressiva, Amb tot, coincideixo amb tu Ester que cal disminuir els índex de contaminació perquè està comprovat que ens afecta a la nostra salut i a la nostra qualitat de vida. En aquesta línia treballem, ja que cal un canvi d’hàbits en la mobilitat, sobre tot del vehicle privat, ja que el trànsit és el principal causant dels nivells de contaminació ambiental. I, pel que fa a la freqüència i bonificacions del transport públic, et comento Ester que, estem treballant en un expedient per a la futura concessió del servei del transport urbà on volem que es reforci, per exemple, la connexió amb l’Hospital, es millori la freqüència dels autobusos, la connexió entre els barris i la intermodalitat... Però és un tràmit llarg, en el qual ja estem treballant per posar les bases de la nova concessió.

Gràcies, Ester pels teus comentaris. Aquest darrer divendres al ple de l'ajuntament vam exposar que efectivament hem constatat un fort impacte al barri després d’executar les obres de pacificació del trànsit per la millora de la seguretat viària emmarcades en els fons Next Generation 1. I amb la voluntat d'estudiar possibles actuacions amb l’objectiu de millorar la seva implantació, mantenint en tot moment l’objectiu del projecte i recuperar, a més, places d’apartament al barri, vam acordar entre altres actuacions,
1. L’habilitació d’aparcament per a vehicles al tram central de l’avinguda del Pintor Mir (sense limitació horària i tots els dies de la setmana).
2. L’habilitació d’un espai d'aparcament en el solar situat al carrer d'Ibáñez d'Aldecoa, entre els carrers d'Olot i Reus, determinant d’acord amb els representants veïnals l’espai total que s’utilitzarà.
3. L’habilitació de noves places d’aparcament al carrer Pineda.

Ester, en aquests moments estem identificant els punts on s'instal·larien. Estem treballant en trobar les ubicacions que siguin més adients i, així, quan Eco Equip rebi els nous contenidors de lateral ja els podrem instal·lar. De fet, és un punt que ja teníem identificat perquè considerem que calen més bateries de contenidors, con ja vàrem dir al veïnat. I, amb la compra dels contenidors prevista per aquest any podrem fer les ampliacions puntuals que calen, com és aquest cas que ens comentes de la zona del carrer de Puigsacalm. Però també podrem suplir els que estan malmesos o han patit actes vandàlics.

Ester, tal com et van respondre a través de la plataforma de participació, la teva proposta no va arribar al 10% de suports en la priorització de propostes del consell de districte i, per tant, no es va portar a terme en el marc del procés participatiu.
Tot i això, per tal que des del Servei de Mobilitat de l'Ajuntament s'estudiï el cas concret d'aquesta actuació, i veure si és favorable per la mobilitat i seguretat, li demanaria si us plau que entrés la demanda concreta a través d'una instància genèrica perquè així el servei pugui estudiar-ho amb profunditat i fer-ne un seguiment.

Precisament sobre aquesta problemàtica està investigant la Policia Municipal si identifiquen l'autor/autors de les penjades de cartells als fanals. La traçabilitat per identificar les persones responsables i procedir a la seva denuncia, és complicat perquè sovint només es disposa d'un número de telèfon, però un cop que la Policia Municipal identifiqui les persones responsables d'aquests actes incívics, serà Via Pública l'encarregada de sancionar als individus en qüestió. El que podem dir en aquests moments és que s'està investigant.

Certament hi ha persones que tenen comportaments incívics i degraden el bon funcionament de la nostra ciutat. Des del Consistori som conscients de la necessitat de millorar la neteja i el manteniment de Terrassa. Pel que fa al Portal de Sant Roc, et comento Ramon que tenim programat fer un seguiment de les bateries en aquesta zona a partir del mes de febrer.
La neteja ens preocupa i així ho hem reflectit al Programa de Govern i, també, als Pressupostos del 2024, on preveiem un increment de la dotació per al personal així com 1,5 milió d’euros per augmentar la flota, per a contenidors i altres necessitats de neteja.

Concretament, pel que fa als abocaments incívics, els darrers mesos hem donat un impuls a la inspecció de residus reforçant la coordinació amb la Policia Municipal, havent-ne fet més de 1.100 inspeccions des de l’inici del mandat per localitzar a les persones responsables d’aquestes infraccions.

Com he comentat en una pregunta anterior, ens hem de poder adaptar a cada moment, i ara mateix pel que fa a pacificar el trànsit dels carrers Galileu i Arquímedes, la Rambla pot jugar un paper important, i hem de veure com s’integra tot plegat des del debat ciutadà i amb el màxim consens i equilibri del teixit social i econòmic implicat. Tenim sobre la taula opcions i alternatives que estem estudiant per trobar la millor solució amb el menor impacte possible.

L’àmbit de la ZBE inclou els carrers dintre de l’àrea delimitada pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, el parc de Vallparadís, la carretera de Montcada, la carretera de Martorell, el carrer de Faraday i el carrer de Josep Trueta. Tot i això, fins al maig de 2026, la part de la ZBE del barri de Ca n’Aurell no entra en vigor i la Rambla d’Ègara (via que delimita els barris de Ca n’Aurell i Centre) queda exclosa de l’aplicació de sancions. En aquest sentit, les vies del perímetre queden excloses de la ZBE (és a dir, el passeig del Vint-i-dos de Juliol, la carretera de Montcada, la carretera de Martorell, el carrer de Faraday i el carrer de Josep Trueta).

L’Ordenança per la qual es fixen els criteris d’accés, circulació i estacionament de vehicles a la Zona de Baixes Emissions de Terrassa marca l’àmbit d’aplicació que he esmentat. Tot i això, el projecte tècnic de la ZBE serà revisat com a mínim als tres anys del seu establiment i posteriorment, almenys cada quatre anys, segons l’establert a l’article 10.4 del Reial Decret 1052/2022, amb l’objectiu de verificar el compliment dels seus objectius, i en el seu cas, modificar si s’escau alguns aspectes.

Els Fons Europeus Next Generation ens han permès millorar l’accessibilitat de 50 voreres i cruïlles de la ciutat, entre les quals hi ha el barri de Sant Pere. Concretament Monturiol cruïlla amb Pla de l'Ametllera i Transversal cruïlla amb Independència (s'inclou jardineria), Pla de l'Ametllera, 25, Rambla de Francesc Macià cruïlla amb el carrer de Pompeu Fabra (s'inclou jardineria), Pompeu Fabra cruïlla amb el carrer de l'Historiador Cardús (s'inclou jardineria) i Historiador Cardús cruïlla amb el carrer de Doctor Ferran.

En aquest sentit, recollim la seva proposta i en la mesura en què pugem disposar dels recursos necessaris valorarem amb el servei i els equips tècnics les necessitats dels carrers que esmentes.

Entenem que et refereixes als camions de recollida lateral. El cert és que tant els camions com els contenidors estan homologats per aquesta tasca i son els mateixos que en altres ciutats. Per regla general, en la maniobra de buidat no perden residus.

Pel que respecta al fet que hi ha contenidors trencats, els anem reparant i substituint quan registrem una incidència. Recordem que en aquests casos, per notificar una incidència us encoratgem a utilitzar l'app Cuidem Terrassa, que arriba directament al servei i ho pot gestionar més eficaçment.

Voldria remarcar que no només és en hores punta, sino pràcticament a qualsevol hora del dia

Com determina la normativa europea, la ZBE és una oportunitat per fer de la nostra ciutat un lloc més amable i saludable per a les persones, més sostenible i amb menys impacte per al canvi climàtic. Aquest 2024 la ZBE de Terrassa entra en funcionament només en casos d'episodis de contaminació per NO2 (cal recordar que en els darrers 8 anys no hi ha hagut cap d’episodi de contaminació per NO2). Serà a partir de l'1 de maig de 2025 quan la seva implantació passarà a ser de forma permanent de dilluns a divendres en dies laborables de 7 a 20h.

Es limita l’accés als vehicles més contaminants amb l'objectiu de protegir l'atmosfera, la salut de les persones i el medi ambient. Restringir els vehicles més contaminants afecta més la població amb rendes més altes, ja que disposen de més unitats de vehicles i presenten un comportament més dependent del vehicle privat. Així ho demostra l'enquesta de mobilitat en dies feiners del 2016, de la qual s’extreu que les llars dels barris amb renda més baixa tenen menys cotxes (fins i tot antics) i fan servir menys el cotxe i la moto que les dels barris amb renda més alta, que tenen més cotxes i fan servir més el cotxe i la moto per desplaçar-se. D’altra banda, l’Ordenança de la ZBE de Terrassa estableix que es poden obtenir autoritzacions temporals els vehicles les persones titulars dels quals acreditin uns ingressos econòmics anuals inferiors a un llindar determinat.

Pel que fa al trànsit dels carrers Galileu i Arquímedes, tenim sobre la taula opcions i alternatives que estem estudiant fent reunions i sessions de treball amb el teixit social i econòmic del barri, per buscar un equilibri entre les parts. Ens hem de poder adaptar a cada moment, i en aquests moments, sabem que els carrers d’Arquimedes i Galileu necessiten actuacions de millora. En aquest sentit, la Rambla pot jugar un paper important, i hem de veure com s’integra tot plegat des del debat ciutadà i amb el màxim consens i equilibri.

El cost de l’urbanisme tàctic de les actuacions de Projectes i Obres dutes a terme amb els Fons Europeus Next Generation 1, (Arquimedes, Galileu, Faraday, Salmeron...) és d'aproximadament 424.000 €. Les referents a la pacificació dels barris de les Arenes i Poblenou és de 228.756 €.

Com tots els projectes que realitzem, aquests els consensuem i els treballem amb els barris on s’estigui plantejant l’actuació. Per això, si detectem que hi ha elements que han de millorar, mirem com poder fer ajustaments i rectificar si cal, i és el que s’està fent amb algunes actuacions tàctiques dels Fons Next Generation. Tots els projectes que realitzem els fem tenint en compte i pensant pels veïns i veïnes, ajustant-nos a les seves necessitats concretes i específiques, treballant per avançar trobant les millors solucions consensuades.

No m’importa assumir que ens hem pogut equivocar en coses, només faltaria, però tot ho fem pensant en el benestar del conjunt de la ciutat i per millorar la qualitat de vida de les persones que hi vivim.

La carretera de Martorell, en el tram comprès entre la plaça del Doré i l'av Angel Sallent, és de titularitat de la Diputació de Barcelona. Estem treballant amb ells la possibilitat de transformar-la i traspassar-la a l'ajuntament. En aquesta transformació volem abordar la reforma d'aquesta plaça.

La pregunta de la quota fixa de la nova tarifa ja ha quedat contestat a l'anterior pregunta.

Respecte la planta d'Abrera, aquesta és una qüestió que s'està treballant amb l'Agència Catalana de l’Aigua. La planta la gestionem a través de Taigua, ja que l'Ajuntament disposa d'una concessió per a l'aprofitament de l'aigua del Llobregat que ens dona dret a gestionar aquestes instal·lacions.

Pel que fa a la quota fixa, correspon a la garantia del servei i cobreix part de les despeses fixes, per tant no té en consideració el número d'empadronats sinó que s'estableix per a cada escomesa. El mateix passa amb tots els altres subministres, sempre hi ha una part fixa que efectivament té més impacte en els habitatges amb menys persones.

Entenem el que manifesta, però cal dir que aquesta situació ja es produïa amb l'anterior tarifa. La nova estructura tarifària, en canvi, és més justa en la repartició dels costos de consum ja que té en compte les persones que hi ha a l'habitatge. Entre tots hem de fer un ús responsable de l’aigua, i tot i que la factura pot pujar cal tenir en compte que les tarifes no es revisaven des de fa 10 anys, i és necessari que l’empresa pública pugui continuar invertint en millores en la xarxa per evitar pèrdues en les canonades i millora del servei en general.

Aquest mes de gener hem anunciat mesures per millorar la neteja a la ciutat. La nostra intenció és modernitzar l'empresa municipal, per fer-la més eficient i eficaç i que pugui donar resposta a les necessitats reals de la ciutat quant a neteja.

Per això destinem en aquests pressupostos 2 milions d'euros a Eco-Equip per realitzar inversions que millorin el servei de neteja i gestió de residus, com la compra de nous vehicles i contenidors, el reforç de les contractacions temporals i la modernització del servei de Punt verd mòbil, entre altres mesures.

També destinarem una partida de 118.000 euros, que per a la contractació d'una consultora especialitzada per millorar l'organització i els processos interns de gestió, i 164.000 euros per millorar la tecnificació de l'aparell directiu i millorar així la gestió diària de l'empresa municipal. A més, comencem una prova pilot d'atenció telefònica els caps de setmana de 8 a 15 h, i si es comprova que és una mesura efectiva, s'aplicarà de manera indefinida.

Hola Jordi,

La figura de l’"Assistent Personal" (AP) és un recurs que contempla la LAPAD, Llei d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones amb Dependència (Llei 39/2006 de 14 de desembre)

Durant el 2022 el moviment format per Prou Barreres, l'Observatori de Drets Socials de Terrassa, la Sindicatura Municipal de Greuges i la Federació ECOM, es van reunir en primera instància amb l'alcalde, la regidora de Salut /Capacitats Diverses, el regidor de Drets Socials i en segona instància amb l'equip tècnic de d’aquests serveis. Es volia buscar alternatives i cobertura a les atencions de persones amb manca d'autonomia i necessitats de suport que la pròpia Llei d'Autonomia Personal, contemplava en la figura de l'Assistent Personal (AP) però NO donava.

Després de diverses reunions i l’estudi de propostes es va acordar instar a la Generalitat, que és qui realment té competències en el tema i es van traslladar les necessitats i les propostes de millora detectades per impulsar un servei d'AP a la ciutadania.

Actualment i des de juliol de 2023 hi ha un nou Decret de Generalitat que modifica la Llei. Aquestes modificacions però no donen resposta al manifest plantejat per les entitats, que donava una cobertura en forma, contingut i pressupost més ampli.

La situació segueix sent com el 2022, l’administració local no té competència per regular i desplegar la figura de l’Assistent Personal.

Estem a l’espera de rebre instruccions i notícies de la Generalitat per veure si queda coberta o no la necessitat d’aquesta figura amb la demanda que van fer les entitats fa un parell d’anys.

Jordi, en relació a l'elaboració de protocols d'actuació per cada àrea de l'Ajuntament et recordem que els protocols es van treballar en el marc de la comissió d'accessibilitat l'any 2022 i va mancar la validació definitiva per part de les entitats. En tot cas, reprenem els treballs fets i posem fil a l'agulla de nou en el marc de la comissió d'accessibilitat.
Pel que fa a la 2a proposta dir-te que els recursos per a la millora de l'accessibilitat en el pressupost municipal per al 2024 han augmentat considerablement respecte anys anteriors.
En primer lloc, per primera vegada, obrim una línia de subvencions d'ajuts per l'execució d'obres d'accessibilitat a establiments comercials, locals d'entitats i habitatge per un valor de 250.000 euros.

També, per primera vegada, hi ha una partida específica en el pressupost d'inversions per fer nous parcs infantils inclusius dotada de 300.000 euros. També hi ha una partida pressupostària per fer inclusives diverses places dels districtes (245.000 euros). I finalment, dins la partida de millora i manteniment de l’espai públic s’inclouen l'arranjament de voreres, cruïlles i asfaltat per millorar l'accessibilitat.
D'altra banda, cal recordar que les obres finançades amb els fons europeus (next2) són totes per millorar l'accessibilitat a la ciutat.
Finalment, pel que fa als darrers punts, la nostra prioritat és reforçar l'Oficina i, en aquest sentit, informar-te que hem fet un procés d'estabilització del personal de capacitats diverses i accessibilitat (3 persones) i unificació dels dos serveis per una millor coordinació.
Restem a la teva disposició per qualsevol dubte, aclariment o suggeriment que consideris pertinent.

Li agraïm el suggeriment. L'estudiarem en el marc del grup de treball de seguiment de les noves tarifes que hem acordat amb l'OAT.

Hola, Josep. L’informo que aquest cas ja està en mans del servei de Llicències perquè puguin avaluar a fons el cas concret.

Vostè planteja diverses qüestions, que responem breument i per ordre:
Sobre barreres arquitectòniques: el Programa de Govern 2023-2027 recull nombrosos objectius amb la finalitat d'apropar-nos progressivament al gran objectiu de ser una ciutat 100% accessible. Ho trobarà a l'apartat 1, "Impulsar un model urbà que aposti per un espai públic digne i de qualitat i que avanci cap una Terrassa verda, sostenible, cívica, cohesionada, resilient i accessible, posant les persones al centre de totes les actuacions".

A l'apartat 1.4 hi trobarà les principals actuacions:
- Execució del Pla d'accessibilitat de l'espai públic.
- Execució del Pla d'accessibilitat d'equipaments.
- Execució del Pla d'accessibilitat de transport.
- Reforçar l'Oficina d'Accessibilitat.
- Itineraris accessibles a l'Anella Verda.
- Continuar treballant amb altres administracicons i entitats el grau d'accessibilitat de les seves instal·lacions i serveis: RENFE, FGC, Mútua Terrassa, CST...
- Avançar en el grau d'accessibilitat del programa "Turisme accessible per a tothom" a Terrassa.
- Formació i sensibilització per garantir l'accessibilitat universal a la ciutat.
- Millora de l'accessibilitat i inclusivitat de les àrees de joc infantil (Pla de millora de l'accessibilitat i inclusivitat de les àrees de joc infantil).
- Línia de subvencions per a accessibilitat dirigides a comerços, locals d'entitats i habitatge, dintre del Pla Estratègic d’Inversions.

L’asfaltat és una de les prioritats d’aquest nou mandat, però no només això, sinó tot el que tingui a veure amb espai públic.

Concretament, en els pressupostos per manteniment de l’espai públic i, entre ells asfaltat, hem establert els recursos que es destinen amb una totalitat al voltant de 10’5 M€.

Per tant, sí que podem dir que hi ha recursos previstos per asfaltat i que s’aniran desenvolupant amb actuacions en diferents àmbits de la ciutat, prioritzant, en primer lloc , aquells espais on està en més mal estat.

La Zona de Baixes Emissions és una oportunitat per fer de la nostra ciutat un lloc més amable i saludable per a les persones, més sostenible i amb menys impacte per al canvi climàtic: concretament es limita l’accés als vehicles més contaminants amb l'objectiu de protegir l'atmosfera, la salut de les persones i el medi ambient.

L’àmbit de la ZBE inclou els carrers dintre de l’àrea delimitada pel passeig del Vint-i-dos de Juliol, el parc de Vallparadís, la carretera de Montcada, la carretera de Martorell, el carrer de Faraday i el carrer de Josep Trueta. Aquest 2024 la ZBE de Terrassa entra en funcionament només en casos d'episodis de contaminació per NO2 (cal recordar que en els darrers 8 anys no hi ha hagut cap d’episodi de contaminació per NO2). Serà a partir de l'1 de maig de 2025 quan la seva implantació passarà a ser de forma permanent de dilluns a divendres en dies laborables de 7 a 20h.

Pel que respecta als carrers d’Arquimedes i Galileu, som conscients que necessiten actuacions de millora, i per això tenim sobre la taula opcions i alternatives que estem estudiant fent reunions i sessions de treball amb el teixit social i econòmic del barri, per buscar un equilibri entre les parts.

La luz blanca la pido porque tengo muy baja visión y cuando se va la luz del día ya no puedo salir porque las luces son muy débiles

L'enllumenat públic de Terrassa té instal·lada llum blanca, de 3000K de temperatura de color, que és blanc càlid. L'any 2019 i 2020 es va canviar tot l'enllumenat de la ciutat de làmpades de vapor de sodi, que feien llum taronja, a llum de led color blanc càlid.

S'ha escollit aquest color perquè afavoreix la conciliació del son, més que la llum blanca freda, que augmenta l'activitat. Per altra banda, els nivells d'il·luminació a la ciutat compleixen la normativa actual, i són adequats per desenvolupar l'activitat nocturna. El canvi a llum blanca freda, en un principi, no estaria previst.

Hola Mireia, a continuació es comenten cadascuna de les opcions plantejades:

Tornar a modificar el semàfor a taronja intermitent en el pas de vianants.
És una mesura que es va prendre per tal de prioritzant la seguretat del vianant. Amb l'anterior programació, el vianant passava el carrer amb un verd, mentre que el vehicles tenien un àmbar intermitent. Aquesta situació generava recurrents queixes dels vianants perquè els vehicles no respectaven la prioritat de pas. Ara els vianants passen en verd amb total seguretat mentre el vehicles tenen vermell.

Reduir en 5 segons el temps que està en vermell el semàfor peatonal i, a la vegada, augmentar en 5 segons el temps que està verd el semàfor anterior, just en arribar a la plaça del progrés.
Tenim queixes de les persones grans en que si reduïm el temps de verd no els hi dona temps a passar. El temps actual es considera equilibrat entre els temps que necessita un vianants, el temps de verd al vehicle.

En el semàfor peatonal (cantonada doctor Salvà), posar un dispositiu o un botó de manera que nomēs es posi vermell quan el pulsi un peató que vol traspassar. Però, a més a més, que no es posi vermell abans d’haver passat 1 minut.
Els semàfors amb polsador, genera desincronismes entre les cruïlles adjacents, i empitjora les condicions de fluïdesa del trànsit.

Hola Mireia, a continuació es comenten cadascuna de les opcions plantejades:
Augmentar el temps que estan en verd els semàfors del C/ Galileu a plaça progrés i següents.
Si s'augmenta el temps de verd de Galileu, comporta reduir el temps dels vehicles que surten per plaça de progrés, i el risc de que la cua arribi a Arquímedes amb el conseqüent col·lapse de tota la zona.

Cronometrar bé tots els semàfors del C/ Galileu. Si ara cal anar a 30 km/h i ets el 4t cotxe que passes quan el semàfor de la plaça del progrés es posa en verd, quan arribes al semàfor de l’altura de la cambra de comerç, el semàfor se t’ha posat en vermell. I hem de tornar a aturar-nos. Si es modifica aquest semàfor, lògicament s’ha de modificar els relacionats amb aquest, és a dir, semàfors Antoninus Pius amb Arquīmedes i amb Rambla.
La programació i els temps actuals dels semàfors d'aquests carrers és la resultant de recurrents programacions i ajustos, fins a trobar la solució actual que es considera la més equilibrada per la mobilitat de la zona. Encara que els semàfors estiguin ben programats, la seva eficiència acaba estant limitada, per la complexitat de la zona, amb moltes operacions d'estacionaments, retencions etc.
La situació es que totes aquestes interrupcions fan que els vehicles no puguin aprofitar completament els temps de verd del semàfors.

En qualsevol cas farem una avanç de la revisió periòdica de la programació del semàfors d'aquesta zona per si es detecta quelcom i per si podem fer alguna millora.

L'estacionament regulat en zona blava és un instrument que s'utilitza a totes les ciutats per donar rotació als vehicles que s'hi estacionen i així facilitar que s'hi pugui estacionar un vehicle de curta estada, per aquest motiu està limitat a un màxim de 2 hores. Quan l'estada es preveu superior a aquesta durada, l'estacionament s'ha de realitzar als aparcaments soterrats, fora de l'espai públic, on no hi ha una limitació horària.
El transport públic té un cost d'aproximadament 0,3 €/trajecte amb la bonificació actual de la targeta T-25 i pels col·lectius més sensibles, com els menors de 16 anys o els majors de 65 hi ha altres targetes amb les que poden desplaçar-se gratuïtament de forma il·limitada per tota la ciutat.

Enguany s'ha iniciat la redacció del Nou Pla de Mobilitat, que s'ha d'orientar a potenciar els desplaçaments actius, com l'anar a peu o en bicicleta i la utilització del transport públic: serà en el marc d'aquesta revisió del Pla de Mobilitat vigent on s'abordaran les mesures a implementar per encaminar la ciutat a ser més eficient i sostenible en els desplaçaments de la ciutadania i de les mercaderies.
Pots consultar el Pla de Mobilitat vigent i els vídeos divulgatius a la pàgina web de l'Ajuntament:
https://www.terrassa.cat/plamobilitat

Agraïm que ens hagi fet arribar aquesta incidència/proposta perquè hem detectat un error en el sincronisme de la cruïlla de Rambleta amb Navas de Tolosa. Farem la correcció per tal garantir la fluïdesa del trànsit en aquestes 4 interseccions.