Ordenança del paisatge urbà de Terrassa

En compliment d’allò esmentat, el marc en el que es planteja la nova norma és el següent:

Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa

Vivim en una societat inevitablement globalitzada. Vivim en unes ciutats, inundades per una pluja de constants canvis i nous reptes cada vega més accelerats: l’aparició de noves formes de serveis o de comunicació, l’aparició de noves tecnologies, la demanda de nous sistemes, juntament amb l’aparició de noves dinàmiques socials i econòmiques. Tot aquest frenètic context les converteix en indrets de màxima concentració d’informació, de nous serveis i instal·lacions amb requeriments tècnics en constant evolució. Tot això pot afectar negativament el paisatge de les nostres ciutats, així com la nostra quotidianitat. La proliferació desendreçada d’artefactes, andròmines, cablejats, cartells, etc. perjudica la percepció d’una façana o d’un carrer, però també ho pot fer un disseny atractiu però que no és coherent o respectuós amb l’entorn en el què s’ubica. 

La responsabilitat dels ajuntaments en la protecció i millora del paisatge urbà no es limita a la creació dels espais públics i a la regulació urbanística del desenvolupament físic, sinó, també, al posterior control de l’estat de conservació de les edificacions, així com del manteniment de les condicions de seguretat, salubritat i estètica. 

Per fer-ho, cal establir una ordenança del paisatge urbà que ajudi a regular aquells aspectes més importants per a preservar o millorar la qualitat paisatgística de Terrassa. Una nova ordenança que compti amb el consens suficient, basat en un contingut ben fonamentat, que eviti caure en la discrecionalitat o el biaix que pot provocar la manca d’un marc tècnic solvent. És per aquest motiu que es va elaborar un avantprojecte i que es realitza aquesta consulta pública.

Necessitat i oportunitat de la seva aprovació

1. LA QUALITAT DEL PAISATGE URBÀ TÉ INCIDÈNCIA EN LA QUALITAT DE VIDA DELS I LES CIUTADANES. 

El paisatge urbà és un concepte ampli que condiciona, i molt, la qualitat de vida de les persones que viuen en una ciutat. La percepció del paisatge és una experiència polièdrica que depèn del punt de vista i dels valors del subjecte que observa la realitat que l’envolta. Aquest subjecte tant pot ser una persona individual com un col·lectiu que comparteixi punt de vista i valors. En conseqüència, en una societat coexisteixen diferents percepcions del paisatge. En aquest sentit quan ens plantegem definir quin és el paisatge d’un municipi, pot ser necessari interpel·lar alguns col·lectius per esbrinar quina és la seva percepció del paisatge. Així, no tindrem un únic punt de vista, sinó més d’un, i la visió del municipi serà més rica i diversa. A més, quan posem sobre la taula els aspectes que incideixen sobre el paisatge, com serien la transformació urbana, la urbanització, la gestió de l’espai públic, l’ús dels espais col·lectius, les olors, les façanes, els paviments, i tants altres, ens adonem que són conceptes pertanyents a categories diferents i que difícilment els podem posar en un mateix sac. La regulació per tal de millorar-ne les seves condicions és doncs una necessitat que molts municipis estan abordant. 

2. TERRASSA TÉ MOLTS VALORS PAISATGÍSTICS PERÒ TAMBÉ MANCANCES EN LA QUALITAT DEL SEU PAISATGE URBÀ. 

Terrassa és una gran ciutat que ha sabut créixer de manera curosa i compacte, molt conscient dels delicats límits vers un territori obert molt valuós. Tanmateix, es fa difícil associar Terrassa amb una única forma urbana. En principi, es tracta d’una ciutat força compacta, que recull en part el traçat dels antics camins, amb un nucli format pel casc antic, al voltant del qual es disposen els diferents eixamples, una sèrie d’operacions urbanístiques, més recents, situades a la perifèria, i uns pocs nuclis o extensions menors que graviten al voltant de la ciutat. No obstant, tal i com s’aprecia en la xarxa d’autobusos o passejant per la ciutat, aquesta no és l’única estructura subjacent. Hi ha elements que no s’adiuen amb aquesta estructura concèntrica. En aquest sentit, podem descriure Terrassa, també, com un sistema de valls i careners suaus, de rieres i torrents, que ubicats en franges paral·leles han determinat la ubicació i geometria d’un conjunt important d’espais públics, especialment els de major dimensió. A aquestes dues lògiques cal afegir així mateix la disrupció que suposa la xarxa de tren, amb fins a set parades dins del terme municipal de Terrassa, i les vies principals. 

3. ÉS IMPRESCINDIBLE OBRIR EL FOCUS DEL CENTRE HISTÒRIC I PATRIMONIAL CAP AL CONJUNT DE LA CIUTAT, I TOTS ELS SEUS BARRIS.

La gran onada migratòria dels anys seixanta, després de la llarga postguerra i amb l’arribada del creixement econòmic, va generar una explosió urbanística amb l’expansió dels barris existents i la proliferació de nous barris i polígons d’habitatge desvinculats i amb uns estàndards urbanístics pràcticament inexistents. El Pla General d’Ordenació de 1965 va intentar planificar aquest creixement a través d’un model marcadament concèntric. Posteriorment, el 1983 i ja en democràcia, es va aprovar un nou Pla General que propugnava el model mallat per relligar aquella ciutat massiva i fragmentària. Amb l’impuls municipal, es va iniciar un procés d'ampliació i potenciació dels espais d'ús públic per augmentar el nivell de qualitat de vida als barris més perjudicats per la manca de serveis públics en l'etapa anterior. Paral·lelament a aquest procés, i amb la crisi del tèxtil dels anys setanta i vuitanta, les indústries es van anar deslocalitzant cap a la perifèria, permetent la transformació dels edificis abandonats en nous assentaments residencials interiors. 

Per millorar el paisatge urbà de Terrassa, cal incidir en la percepció col·lectiva que tenen els seus veïns i veïnes, i aquests no viuen ni és mouen només al centre històric. Cal, doncs, desbordar la concepció generalitzada de que els esforços públics per a millorar la qualitat paisatgística de la ciutat s’han d’acotar només en el nucli històric. Cal posar en valor i operar sobre les múltiples identitats, característiques i necessitats dels barris. Una diversitat que es configura a través d’un tapís de teixits i barris amb identitats particulars que en alguns moments s’han sentit perifèrics. Així, Terrassa podrà sentir-se com una gran ciutat amb molts barris, memòries i percepcions col·lectives que s’entrecreuen i s’enriqueixen mútuament. 

DISTRICTE 1: Centre / Antic Poble de Sant Pere / Vallparadís / Escola Industrial / Cementiri Vell

DISTRICTE 2: Ca n’Anglada / Sector Montserrat / Montserrat / Torre-Sana / Vilardell

DISTRICTE 3: Segle XX / Can Palet / Guadalhorce / Can Palet II / Santa Eulàlia / Xúquer / Can Jofresa / Polígons industrials de Els Bellots / Can Parellada / Santa Margarida / Els Guitards

DISTRICTE 4: Ca n’Aurell / La Maurina / Roc Blanc / Vista Alegre / Les Martines / Can Palet de Vista Alegre

DISTRICTE 5: Sant Pere / Torrent d’en Pere Parres / Can Boada Casc Antic / Can Boada del Pi / Poble Nou / Can Roca / Pla del Bon Aire

DISTRICTE 6: Sant Pere Nord / Ègara / Les Arenes La Grípia Can Montllor / Sant Llorenç / Polígons industrials de Can Petit / Nord

DISTRICTE 7: Can Parellada / Les Fonts

4. TERRASSA NO COMPTA AMB UNA REGULACIÓ ESPECÍFICA DEL PAISATGE URBÀ.

Existeix un marc legislatiu superior a l’ordenança de paisatge que l’empara. Es tracta del Conveni Europeu del Paisatge (Florència 20/10/2000), que pretén animar les autoritats públiques a adoptar polítiques i mesures a nivell local, regional, nacional i internacional per protegir, gestionar i planificar els paisatges a tot Europa. També la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya de la que es desprenen els Catàlegs de paisatge. El municipi de Terrassa compta amb un marc normatiu molt complet, respecte la temàtica urbanística i tot un seguit d’ordenances municipals com la d’Ordenança d’usos i activitats o l’Ordenança reguladora dels sorolls i les vibracions, entre moltes d’altres. Però cap d’elles aborda d’una manera especifica i global la condició del paisatge urbà. 

5. A CATALUNYA EXISTEIXEN MOLTS MUNICIPIS QUE COMPTEN AMB UNA ORDENANÇA DEL PAISATGE DE LES QUE S’HAN EXTRET LES BONES PRÀCTIQUES. 

L’Avantprojecte ha analitzat pràcticament tots els referents existents d’ordenances de paisatge aprovades a Catalunya. Actualment s’han identificat fins a 30 ordenances municipals en matèria de paisatge. L’anàlisi de com s’estructuren els continguts en cadascuna d’elles permet identificar 5 tipus o models, força replicats en altres municipis. Aquestes ordenances que es converteixen en referents aporten diferents estratègies o accents en funció del cas o de les necessitats pròpies del municipi i/o el moment. Així, l’ordenança de Barcelona evidencia una preocupació per la saturació visual de la ciutat fruit de la seva marcada orientació turística i condició de capital. Per altra banda, Granollers, Lleida, Sitges o Vic aporten mirades complementàries que l’avantprojecte ha analitzat i de la que es poden extreure moltes bones pràctiques. És, doncs, un altre coneixement aplicat que s’ofereix com a oportunitat per a fer una bona proposta d’ordenança per a Terrassa. 

6. S’HAN RECOLLIT DIFERENTS VISIONS I EXPERTESES MULTIDISCIPLINARS DE L’AJUNTAMENT QUE SUPOSEN UN CONEIXEMENT MOLT VALUÓS PER A LA REDACCIÓ DE LA NOVA ORDENANÇA

En el marc de la redacció de l’avantprojecte, es van dur a terme diferents sessions de participació tècnica de persones dels diferents departaments implicats en la temàtica del paisatge urbà. En aquestes sessions es van recollir moltes aportacions interessants que van ajudar a enriquir i eixamplar el coneixement sobre el repte de la regulació del paisatge urbà. La redacció de la nova Ordenança de paisatge te l’oportunitat d’aprofitar aquest coneixement transdisciplinar. 

• SERVEIS (cablejat aeri, arquetes, armaris, instal·lacions provisionals en obres i solars, antenes parabòliques, instal·lacions com a planta addicional, instal·lacions d'aerotèrmia i fotovoltaica, senyalització viària i retolació d’establiments)
• PATRIMONI (referent als elements catalogats però també en aquells que no ho estan i pels que manca un protocol)
• ESPAI PÚBLIC (conjunt de criteris d’urbanització i altres aspectes a valoritzar)

7. EXISTEIX UN ÒRGAN CONSULTIU SOBRE LA QUALITAT ARQUITECTÒNICA QUE ES PODRIA RECOLZAR SOBRE AQUESTA ORDENANÇA PER JUSTIFICAR OBJECTIVAMENT ELS SEUS INFORMES I DELIBERACIONS.  

L’ordenança podria servir de marc i articulació per a la participació de l’Organisme de Qualitat Arquitectònica i Urbanística. El seu objectiu és vetllar per la qualitat arquitectònica de les noves promocions fetes a Terrassa, assessorant l’Ajuntament en relació a l’arquitectura de la ciutat, sobretot en aquells espais de rellevància per al paisatge urbà, com ara les entrades i sortides de la ciutat. En aquesta línia, la delimitació de l’espai ciutat pot servir per a situar un espai geogràfic de major control i seguiment per part d’aquest òrgan consultiu.

Objectius de la norma

La nova Ordenança de paisatge urbà de Terrassa té els següents objectius generals:

1. PERMETRE LA PROTECCIÓ, LA GESTIÓ I L’ORDENACIÓ DEL PAISATGE DEL SÒL URBÀ DE TERRASSA, PER TAL DE FER-NE UN ÚS SOSTENIBLE I PRESERVAR-NE ELS SEUS TRETS MÉS DESTACATS. 
2. MILLORAR LA QUALITAT I LES PRESTACIONS DE L’ESPAI COL·LECTIU I LES SEVES PELLS, ENTÈS COM A PRINCIPAL GENERADOR DEL PAISATGE URBÀ. 
3. PLANTEJAR UN MODEL DE PAISATGE URBÀ, CAPAÇ DE RELLIGAR INICIATIVES ESPECÍFIQUES EXISTENTS EN EL MUNICIPI. 
4. CONSCIENCIAR A TOTS ELS ACTORS DELS VALORS DEL PAISATGE URBÀ, FOMENTANT UNA MIRADA CRÍTICA PERÒ TAMBÉ POSITIVA. 
5. INCIDIR EN LA MILLORA DE LA COHESIÓ SOCIAL, LA SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, LA QUALITAT DE VIDA I EL BENESTAR INDIVIDUAL I SOCIAL. 

S’estableixen, també, els següents principis inspiradors:

• Posar en valor les múltiples identitats urbanes i socials i reforçar el sentit de pertinença a Terrassa dels habitants dels barris més allunyats del centre. 
• Treballar a diferents escales i entendre la ciutat en el seu conjunt. Reconèixer i posar en valor aquells espais estructurants i de gran incidència en la percepció del paisatge per tal de generar àmbits de major control paisatgístic a partir de les relacions de contigüitat.
• Establir una regulació generalitzada per al conjunt del teixit urbà centrada en elements quotidians de gran impacte, tals com els serveis, les plantes baixes, les mitgeres, els solars, etc. Fixar uns criteris el més homogenis possibles pel que fa a la urbanització.
• Incorporar criteris tant estètics, d’imatge, com d’ús i confort.

S’estableixen les següents estratègies generals de cara a la seva redacció:

• Establir un marc per a gestionar la complexitat que sigui clar i fàcil d’aplicar i que, al mateix temps, permeti certa flexibilitat. Pensar en la superposició de dos factors; una regulació molt concreta que cal complir de forma unívoca, mentre que tot allò que s’allunyi d’allò escrit, haurà de ser objecte d’un estudi, d’una integració, etc. En aquest sentit, establir en quins supòsits cal la participació d’un òrgan consultiu, com l’Organisme de Qualitat Arquitectònica i Urbanística.
• Consensuar una visió comuna entre els diferents equips de l’Ajuntament. Si la visió de conjunt és compartida, no cal normativitzar tant i es podria incorporar un document de bones pràctiques o similar redactat pels tècnics corresponents.
• Pensar l’ordenança com un instrument d’empara d’altres documents. Tenir en compte documents claus tals com la nova normativa sobre accessibilitat, el catàleg/inventari de patrimoni, etc. i estudiar el seu encaix amb la futura ordenança

L’abast de la nova ordenança de paisatge podria ser:

• L’àmbit d’aplicació serà el de tot el sòl urbà del municipi, integrant aquells àmbits no consolidats urbanísticament. 
• Es pretén regular tant pel privat com per les administracions. Considerar de forma integrada l’espai públic i l’edificació.
• Es pretén regular de forma diferenciada els teixits residencials i industrials i/o d’activitats. 
• Es vol tenir en compte la temporalitat i els processos i dinàmiques que tenen lloc en el paisatge urbà, considerant tant els usos temporals com aquells processos de degradació que convé evitar. En aquest sentit, caldrà considerar la impossibilitat d'enderrocar edificacions si no és per a edificar-hi posteriorment.

Possibles solucions alternatives reguladores o no reguladores

1. REGULACIÓ DE LES CONSTRUCCIONS I LES SEVES PELLS

• Vetllar per la conservació i manteniment del patrimoni privat. Promoure la qualitat i el manteniment de l’edificació. Establir uns criteris generals per al patrimoni no catalogat.
• Considerar els paviments -i llur deteriorament- com a part integrant del paisatge. Incloure el tractament de les pells, per exemple promoure el paviment de brick vermell en les pells horitzontals.
• Tractar els aspectes paisatgístics dels horts urbans, sobretot pel que fa als tancaments.

2. REGULACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS I ELS SERVEIS

• Parar atenció a la jerarquia jurídica i ser conscient de les possibles limitacions de les ordenances, en especial pel que fa als serveis de subministrament. Reforçar la normativa urbanística del POUM en relació a les instal·lacions (panells solars, aerotèrmia, aires condicionats...), per tal d’adaptar-la a la situació i realitat actual.
• Adreçar de forma específica les problemàtiques del cablejat aeri i el creuament aeri de carrers. Caldrà considerar, també, els solars amb cables penjant sense manteniment, que inclús acaben caient. Establir criteris de quan es pot soterrar i quan es pot grapar (establir la dimensió a partir de la qual és preferible una opció determinada). Promoure la millora dels serveis afectats en ocasió de l’execució d’obres. Considerar la possible obligació a revisar la instal·lació de cablejat existent, abans de fer-ne una nova. Així mateix, caldrà exigir, en certes ocasions, com per exemple en el cas d’una intervenció en un edifici protegit, projectes específics que abordin la problemàtica del cablejat de les companyies de telecomunicacions. 
• Aportar criteris sobre la col·locació i tractament dels armaris de l’enllumenat públic (alineat als arbres, a façana, etc.) i com afecta la seva ubicació a l’accessibilitat. Caldrà valorar la necessitat d’establir un estudi d’integració paisatgística per aquests elements. Si es pinten o es realitzen accions artístiques caldrà considerar, també, el seu manteniment i possible degradació al llarg del anys.
• En relació a la senyalització viària, controlar l’excés de senyals col·locats de forma descontrolada. També la retolació dels establiments.
• Evitar, en la mesura del possible, la col·locació de publicitat que incideixi negativament de manera inequívoca sobre la percepció dels fons i fites emblemàtiques.

3. REGULACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA VERDA I LES VORES URBANES

• Promoure la continuïtat del verd i la xarxa hídrica. Tenir en compte les rieres com espais d’entrada a la ciutat i corredors biològics. Ordenar la façana de les principals rieres, en especial pel que fa a les pells de les edificacions i els elements d’urbanització.
• Prioritzar la recuperació o la creació de passejos arbrats, amb espècies adaptades al lloc. Considerar les possibles friccions entre l’enllumenat públic i l’arbrat urbà.
• Tractar el límit no resolt entre la ciutat i l’entorn, en especial en els polígons industrials i sectors no desenvolupats. Afavorir unes fronteres nítides i de qualitat entre els espais urbans i els espais agrícoles o naturals.
• Tenir en compte el camí de vora i les portes definides en el projecte de l’Anella verda. Afavorir l’articulació dels accessos des del SNU.
• Considerar la percepció de l’espai urbà des del no urbà i viceversa (la imatge exterior de la ciutat i la del mosaic agroforestal).
• Tenir en compte la qualitat de les seqüències visuals en l’aproximació i allunyament de la ciutat, així com la percepció del teló de fons.

4. POSSIBLE MODEL DE CONCEPCIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE TERRASSA PER A LA SEVA REGULACIÓ 

L’avantprojecte d’ordenança proposa una lectura que sigui capaç de recollir dues mirades ben diferenciades sobre el paisatge urbà de Terrassa. Per una banda, una mirada estructuradora que pot oferir una nova visió a mig i llarg termini com a model urbà i paisatgístic, que anomenem l’espai ciutat (en una lògica Top-Down). Per altra banda, una mirada que sorgeix del sentit primigeni del paisatge, en tant que observador. La suma de percepcions subjectives, d’escala humana, de la quotidianitat, són, també, una part important de l’imaginari col·lectiu d’aquest paisatge, que anomenem l’espai domèstic. Una aproximació de lògica Bottom-Up, que pot canalitzar visions i aspiracions de la ciutadania.

Dues aproximacions o estratègies de regulació diferenciades però que es retroalimenten en un model de paisatge propi de Terrassa.

L’ESPAI CIUTAT 

Ens trobem en una cuitat molt rica però també heterogènia on sovint el contrast i la manca de relació entre els fets urbans és contraproduent. La diversitat és positiva però cal establir una nova estratègia que articuli la diferència en tant que ecosistema urbà i aporti coherència i llegibilitat al conjunt. Sovint les ordenances tenen un sentit sistèmic en la seva voluntat de ser aplicades de manera generalitzada. No obstant, sabem que les ciutats tenen espais amb major sensibilitat paisatgística sobre els que caldria introduir una regulació més curosa que la resta. 

En aquesta línia, es proposa que la futura ordenança sigui capaç de reconèixer aquells elements d’alt valor paisatgístic i establir al seu voltant unes zones de contigüitat. Espais interval i de relació, on poden ser d’aplicació determinats criteris de qualitat arquitectònica, d’integració urbana entre els diferents elements. Superar el paradigma del plànol turístic on tenim una ciutat esquitxada per “joies” urbanes. Aspirar a un nou paradigma on la ciutat colonitzi molts altres espais a través d’aquestes membranes contenidores de moltes més situacions i relacions col·lectives que conformen una identitat veritablement urbana.

L’ESPAI DOMÈSTIC

Evidentment, a banda d’aquesta regulació més ambiciosa per a l’espai ciutat, l’ordenança de paisatge ha d’oferir una regulació més general per la resta. Serà una regulació més sistemàtica, aplicant determinacions similars a les realitzades per altres ordenances de paisatge i que hagin donat un bon resultat i que s’adaptin a les necessitats de la ciutat de Terrassa. 

L’espai domèstic és el patró principal del paisatge urbà. El patró urbanístic fonamental que trobem a Terrassa és un eixample compacte i dens suportat sobre una retícula fragmentària i força irregular de carrers. És necessària fer una assimilació i simplificació en dos grans categories que l’ordenança hauria de regular per separat, donada la seva naturalesa força diferenciada: el paisatge residencial que integra les diferents tipologies residencials i els sols d’activitat integrats (marró i rosa en el mapa de l’esquerra) i el paisatge de l’activitat econòmica segregats (en blau en el mateix mapa). 

La distinció entre espai domèstic i espai ciutat es podria equiparar a la zonificació que fan d’altres ordenances de paisatge. Per exemple amb la zonificació dels usos del paisatge urbà de Barcelona, el tipus de paisatge de Granollers, l’Àrea de protecció paisatgística de Lleida, o les portes de la ciutat de Vic.