Ordenança Reguladora de la Neteja Pública i de la Gestió dels Residus de Terrassa
Consulta prèvia a la modificació de normativa
Desde l’Assemblea Ecologista de Terrassa - La Paparola, creiem de vital importància que Terrassa, tercera ciutat amb major població de Catalunya, comenci a implementar mesures efectives, per tal d’aconseguir assolir uns nivells de reciclatge adequats a la ciutat. Tot i l’increment l’any 2018 fins al 38.5% de recollida selectiva respecte els 12 anys d’estancament a uns nivells del 33%, el model de recollida de residus és obvi que ha arribat a un sostre. De fet, els estudis científics confirmen que existeix un topall de recollida amb el model de contenidors al qual és clar que s’ha arribat i, per tant, és necessari afrontar aquest canvi amb determinació. Per altra banda, la legislació europea fixa que l’any 2020 havíem d’estar a uns nivells de reciclatge del 50%, molt lluny del què es troba en l’actualitat el municipi. I l’objectiu és que l’any 2035 s’assoleixi el 65%.
(La resta de text s'afegeix als comentaris perquè no es pot penjar el PDF)
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Mostra tots els comentaris
Conversa amb Roc Padró Caminal
Garantir que la nova ordenança i les mesures proposades no suposen una vulneració als col·lectius amb risc d’exclusió social: Per últim considerem fonamental per a una transició ecosocial que els col·lectius més vulnerables no es puguin veure ni vulnerats ni criminalitzats davant d’un canvi en l’ordenança i en el model de gestió de residus.
Per una banda, l’ordenança actual aprovada el 2003 en el seu article 22.2 diu que “queda prohibit el triatge, la selecció i la retirada de materials dels contenidors”. Si bé, segons indica l’Ajuntament, en els darrers anys no s’han posat multes per infraccions associades a aquesta prohibició, considerem que el simple fet de constar en l’ordenança aquesta prohibició implica una possibilitat de vulneració d’un recurs que és utilitzat per part de persones en risc d’exclusió social, així com en la majoria de casos suposen una forma de reaprofitament de recursos que han estat inadequadament dipositats als contenidors. És imprescindible que la nova ordenança no contempli aquesta prohibició o que almenys modifiqui el redactat per tal que les persones que realitzen triatge no puguin ser criminalitzades.
Per l’altra, el sistema de pagament per generació és susceptible de deixar fora del sistema de recollida de residus a aquelles persones que s’han vist vulnerades del seu dret a l’habitatge i que la legislació actual no reconeix com a empadronades al seu domicili habitual (una qüestió que, de nou, caldria adreçar adequadament). És per això que és fonamental buscar els mecanismes per a què aquestes no quedin desprovistes del sistema de recollida de residus, el què suposaria una revictimització i una pèrdua de drets (a un ambient saludable).
Carregant els comentaris ...