Àrees de vianants
Consulta pública prèvia a la regulació de les àrees de vianants
Quant a aquest procés
Aquest procés pertany a Participació en normativa
D’acord amb allò establert a l’article 133 de la Llei 39/2015, de 1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, amb l’objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d’elaboració de normes, amb caràcter previ a l’elaboració del projecte d’ordenança, es duu a terme una consulta pública, a través del portal web de l’Ajuntament de Terrassa, amb l’objectiu de recollir l’opinió dels ciutadans i organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma i sobre:
- Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.
- La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.
- Els objectius de la norma.
- Les possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores
En compliment d’allò esmentat, el marc en el que es planteja la nova norma és el següent:
Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa
L’ordenança municipal que regula aspectes relatius a les àrees de vianants és l’Ordenança municipal reguladora de la circulació de persones i vehicles en les vies urbanes aprovada al Ple 31.10.1996 i actualitzada al Ple 25.07.2007.
Aquesta ordenança presenta disfuncions (continguts ja derogats, contradiccions amb normativa de rang superior o contradiccions amb normativa de municipis veïns) que cal actualitzar i homogeneïtzar amb els municipis del nostre entorn, especialment en el que fa referència a la regulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal. Es per això que fa uns mesos l’Ajuntament de Terrassa, d’acord amb allò establert a l’article 133 de la Llei 39/2015, de 1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, amb l’objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d’elaboració de normes, es va dur a terme una consulta pública, a través del portal web de l’Ajuntament de Terrassa, amb l’objectiu de recollir l’opinió dels ciutadans i organitzacions més representatives potencialment afectats per una futura ordenança de mobilitat que pretén fusionar continguts de dues ordenances vigents actualitzant diferents aspectes relatius a la circulació, parada i estacionament, retirada, abandonament de vehicles i alhora regular de forma coordinada amb altres municipis la circulació de bicicletes, patinets i altres cicles.
La regulació puntual de circulació a les àrees de vianants que es proposa a continuació no contradiu cap aspecte relatiu a la regulació actual, però desenvolupa amb més detall altres aspectes actualment no regulats i que s’estaven recollint a la nova ordenança en redacció.
Necessitat i oportunitat de la seva aprovació
La Comissió Europea empeny els països membres a un canvi en el model de mobilitat que s’orienti a reduir emissions amb mesures que fomentin el canvi cap a la disminució dels modes de transport d’emissions, afavorint els desplaçaments actius (a peu i en bici) i en transport públic i / o esquemes de mobilitat compartida, com ara bicicleta o cotxe compartit per reduir la congestió i contaminació. Alhora també vol impulsar la transició cap a cap a vehicles de baix i zero emissions. Aquests objectius requereixen d’un conjunt d’accions i marc normatiu que adequat que permeti regular l’espai públic de forma equilibrada entre totes les formes de desplaçament.
Aixi mateix, el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire a les zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric, aprovat per l'acord de Govern de la Generalitat GOV/127/2014, obliga als municipis situats a la zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric, entre els quals Terrassa, a adoptar una sèrie de mesures per reduir les emissions del contaminant diòxid de nitrogen (NO2) i per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), ja que se sobrepassen els nivells de contaminació determinats per les directives europees.
El mes de juny de 2016 el Ple de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar un nou pla de mobilitat urbana sostenible per al període 2016-21, manifestant així el seu compromís pel Desenvolupament Sostenible, la lluita contra el canvi climàtic, la millora de la seguretat viària i la qualitat ambiental.
El pla incorpora un conjunt de mesures per assolir una reducció de l'accidentalitat, del soroll i del consum energètic, una millora de la qualitat ambiental i de l’habitabilitat dels carrers, així com un augment del grau d'autonomia dels infants, de persones grans i de les persones amb capacitats especials.
Cal tenir present que els residents de Terrassa generen més de 700.000 desplaçaments diaris, dels quals 600.000 són desplaçaments interns, és a dir que tenen origen i destí dins la ciutat. Alhora, la ciutat de Terrassa té unes condicions naturals (dimensions, densitat de població urbana, pendent viari) que resulten molt favorables per a insistir en el canvi cap a modes de mobilitat de proximitat. Les distàncies són curtes i faciliten el anar a peu o en bici. S’observa un envelliment de la població que fa necessari augmentar el ritme en la implementació de millores d’accessibilitat i seguretat als carrers de tota la ciutat i especialment de la zona central de la ciutat, on es concentren 1 de cada 3 desplaçaments diaris. Alhora, el nivell de compactació de població urbana fa que Terrassa sigui molt apte per a implantar o reforçar mesures de transport col·lectiu combinat amb bicicletes, a peu o amb vehicles de mobilitat personal com patinets.
Per aconseguir aquest canvi en la forma de desplaçar-nos, el pla de mobilitat posa l’accent en dues línies d’actuació: la identificació d’una zona de baixes emissions a l’àmbit central de la ciutat i en la transformació de carrers dels barris en llocs de preferència per al vianant, reduint la velocitat a 30 km/h i canviant l’ús d’alguns carrers fent-los per a vianants, per fer possible diferents funcions de la vida ciutadana com l’estança, el joc i l’autonomia dels nens, l’oci i la relació social entre veïns i veïnes. Totes dues actuacions comportaran un reequilibri de l’espai públic, reasignant més espai al vianant, a la bicicleta i al transport públic, ja que en l’actualitat, el 66% de l’espai dels carrers està destinat a la circulació de vehicles privats i a l’estacionament i només un 34% als vianants, quan representen un 60% de la mobilitat interna.
Al 2017 l’Ajuntament va elaborat un estudi per determinar els canvis de mobilitat a introduir en el futur àmbit delimitat com a Zona de baixes emissions. Aquest estudi inclou actuacions a l’interior de l’àmbit com la delimitació de nous carrers per a vianants, canvis de sentit, mesures d’accessibilitat per als vianants i millor condicions de circulació per a la bicicleta. Algunes d’aquestes actuacions han estat implementades entre juliol i novembre del 2019 i moltes d’altres es preveu implementar-les a principis del 2020. Aquestes són:
1. A l’àrea de vianants del centre actual s’incorporarà els carrers d’Iscle Soler, Major, Forn, Baix, plaça Dr. Cadevall, un tram de Cisterna, i també alguns edificis de portal de Sant Roc i Rambla. Agafarà el nom de àrea de vianants Plaça Vella.
2. Apareixerà una nova àrea que denominarem àrea de vianants Vapor Gran i que inclourà:
- El carrer del Vall, Rutlla, Portal Nou, Sant Domenech, Era
- Trams concrets dels carrer de la Cisterna, Col·legi, Sant Francesc, Sant Genís
Aquest sector serà permeable a totes les persones que tinguin el distintiu acreditatiu del sector Vapor Gran o o Plaça Vella i també a les persones que, sense tenir acreditació, volen accedir als aparcaments d’ús públic del sector.
3. També apareixerà un nou sector a l’est que denominarem àrea de vianants Passeig i que inclourà Puig Novell, Sant Jaume i el tram de la Font Vella que encara està oberta a la circulació de vehicles. Sant Pau i Teatre tindran una circulació restringida però mantindrà la circulació oberta en direcció a la reserva escolar del carrer Sant Cristòfol i a l’aparcament de la Cecot.
Aquest sector serà permeable a totes les persones que tinguin el distintiu acreditatiu del sector Passeig o Plaça Vella.
Totes les noves àrees de vianants garantiran l’accés a la distribució de les mercaderies en l’horari especificat a la normativa.
4. Es crearà un nou sector denominat àrea de vianants Vapor Ventalló que inclourà el carrer de Sant Llorenç entre Rasa i Sant Isidre, així com els carrers de Camí Fondo, Joan Baptista Galí, passatge del Vapor de la Companyia i plaça del Vapor Ventalló.
5. Es vianalitzaran els següents carrers aïllats sense que configurin una àrea de vianants:
- Sant Marià, el tram del Bisbat d’Egara
- Sant Cristòfol, el tram entre Sant Antoni i Garcia Humet.
6. El carrer de la Creu Gran també tindrà restricció d’accés des de la plaça de la Creu Gran, començant així a construir un nou àmbit per a vianants, anomenat àrea de vianants Seu d’Ègara, que consolidarem en una segona etapa.
Objectius de la norma
Regular les noves àrees de vianants que s’implantaran al 2020 amb els següents objectius destacats:
- Incrementar la seguretat viària i la respectuosa convivència entre els diferents modes de transport.
- Incrementar la protecció de la salut, desenvolupant mesures previstes al pla de mobilitat i al pla de qualitat de l’aire aprovats per aquest Ajuntament.
- Incidir en la sostenibilitat ambiental mitjançant el foment dels desplaçaments actius, del transport públic i del canvi tecnològic a vehicles de baixes emissions.
- Ordenar l’ús de les diferents vies i espais públics urbans, incrementant zones segures, especialment en zones sensibles com escoles, hospitals i residencies per afavorir la salut i autonomia dels infants i persones grans.
Aquest redactat també introdueix una nova regulació de la circulació per les àrees de vianants de bicicletes, patinets i altres vehicles de mobilitat personal possibilitant que la circulació d’aquests vehicles es faci d’una forma adaptada i segura i fent-la compatible amb els diferents usos de la via pública, donat que el marc regulador estatal es troba cada vegada més obsolet i allunyat de la realitat urbana actual.
Possibles solucions alternatives reguladores o no reguladores
L’opció de no regular aquesta qüestió ha estat descartada atès que, d’acord amb l’article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, el municipi és competent en matèria de mobilitat sostenible, i l’article 25 de la referida llei estableix la competència dels municipis en matèria de trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat.
Compartir: