Ordenança Reguladora de la Neteja Pública i de la Gestió dels Residus de Terrassa
Consulta prèvia a la modificació de normativa
Desde l’Assemblea Ecologista de Terrassa - La Paparola, creiem de vital importància que Terrassa, tercera ciutat amb major població de Catalunya, comenci a implementar mesures efectives, per tal d’aconseguir assolir uns nivells de reciclatge adequats a la ciutat. Tot i l’increment l’any 2018 fins al 38.5% de recollida selectiva respecte els 12 anys d’estancament a uns nivells del 33%, el model de recollida de residus és obvi que ha arribat a un sostre. De fet, els estudis científics confirmen que existeix un topall de recollida amb el model de contenidors al qual és clar que s’ha arribat i, per tant, és necessari afrontar aquest canvi amb determinació. Per altra banda, la legislació europea fixa que l’any 2020 havíem d’estar a uns nivells de reciclatge del 50%, molt lluny del què es troba en l’actualitat el municipi. I l’objectiu és que l’any 2035 s’assoleixi el 65%.
(La resta de text s'afegeix als comentaris perquè no es pot penjar el PDF)
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Mostra tots els comentaris
Conversa amb Roc Padró Caminal
Ara bé, volem fer un apunt abans d’entrar en les propostes de cara a la nova ordenança de neteja pública i gestió de residus de l’Ajuntament, de la qual celebrem que se’n faci una consulta prèvia. Sabem que el problema de partida no radica en el reciclatge, sinó especialment en la necessitat de reduir el volum de residus i en la reutilització de materials. Pensem que l’Ajuntament ha de centrar els esforços en promoure la reducció i la reutilització abans de parlar del reciclatge i desplegar adequadament el Pla de Gestió de Residus 2017-2030 dotant de recursos les actuacions, sobretot les que major impacte poden tenir, que aprofundeixi en el canvi cultural però que també estigui a la vanguàrdia de les polítiques de prevenció de la generació de residus, fent ús de tots els instruments dels que es disposa per tal d’evitar-los o reduir-los.
Per tant, propostes com ara reduir el malbaratament alimentari, limitar els envasos i embolcalls, plantejar mesures per evitar els residus del e-commerce o promoure els mercats d'intercanvi i de segona mà, creiem que són la clau i han de ser l’eix del debat per tal que ens centrem més en el què (els residus) i no tant en el com (la recollida i gestió dels mateixos).
Som conscients que la gestió dels residus s’ha convertit en els darrers anys en una problemàtica creixent, sobretot en barris a on el sistema actual està derivant en acumulacions de residus, amb totes les conseqüències ambientals i socials que comporta. I al mateix temps, som conscients que les mesures que impliquen un major control poden resultar impopulars. Però encoratgem l’Ajuntament a què prengui la responsabilitat que li pertoca al torn que comuniqui adequadament el benefici col·lectiu que suposarà un canvi qualitatiu i quantitatiu en la recollida selectiva.
Centrant-nos en l’àmbit del reciclatge doncs, que respon a la consulta per la modificació de l’ordenança aprovada l’any 2003, les propostes que suggerim son:
mplementació de la recollida porta a porta en barris de baixa densitat garantint un sistema de pagament per generació just: El sistema de recollida porta a porta associat a un mecanisme de control que permeti un pagament per generació adient permet assolir nivells de recollida selectiva del 85%. Sense un mecanisme de pagament per generació els nivells ronden el 65%. És per això que aquestes dues pràctiques associades haurien de ser la prioritat a tot arreu a on això sigui possible. I cal tenir-ho en compte també a l’hora d’establir el mecanisme físic, ja que si és necessari identificar a la persona i controlar la quantitat de residus generats, cal que la forma sigui adient (sobretot en el cas dels contenidors). Així mateix doncs caldrà modificar en el seu moment la taxa de residus per tal que es reculli aquest mecanisme de pagament per generació.
Prova pilot en barris de alta densitat de la recollida amb contenidor tancat amb identificació i ampliació arreu en un termini d’un any i mig o dos: En qualsevol cas necessitem respostes a tota la ciutat, o almenys en un percentatge elevat de la generació de residus. És per això que, allà a on les densitats de població ho recomanin, el sistema de contenidor tancat amb xip i capacitat de pesada i targetes d’usuari podrien ser una solució implementable. Així, urgeix iniciar les proves pilot per a aquest sistema, amb un pla clar d’implementació a la ciutat un cop corregides les deficiències o límits que s’observin en el seu primer any.
Ante todo, estoy plenamente de acuerdo en lo que propones, pero es mas complicado que todo eso y me explico; el poner contenedores cerrados con sistema de apertura mediante chip identificador no es buena opción en Terrassa porque siendo abiertos muchos ciudadanos dejan las bolsas en el suelo, cabe imaginar q
Garantir la correcta separació de residus en centres municipals (centres educatius, ens municipals, centres culturals i cívics, etc.): S’ha d’assegurar tant de la disposició dels contenidors convenients com fixar als plecs de condicions la necessitat que es realitzi bé la gestió dels residus. L’Ajuntament ha de ser model en aquest àmbit i no pot ser que a molts dels espais municipals no s’estigui fent una recollida adequada.
Facilitar el procés de recollida de mobles i trastos vells: Per tal de minimitzar el problema dels residus voluminosos que s’acumulen sense que puguin ser atesos pels serveis de recollida, proposem que s’estableixi un dia rotatiu en què es permeti la baixada de residus voluminosos als punts de recollida dels contenidors, tal i com ja s’està fent a Barcelona. Es tracta d’oferir un servei que bàsicament funcioni a través d’un dia a la setmana (o al mes en funció de l’àmbit d’aplicació) que la gent reconegui que és el moment adequat per baixar mobles i trastos vells. Aquest fet, a més a més, pot facilitar la reutilització de mobles per part de la població i evitar transports innecessaris a la deixalleria de béns que encara poden allargar la seva vida útil. Aquesta aposta seria convenient que no anés associada a la desaparició de la recollida a demanda, però permetria reduir la quantitat de moviments i els transports amb baixa càrrega que en molts casos deu suposar el sistema actual.
Fomentar la reutilització a la deixalleria: Cercar mecanismes perquè aquells béns que estan en bon estat que arriben a la deixalleria puguin ser recuperats allargant-ne la seva vida útil. Fer-ne doncs un cribatge a la seva entrada.
Implementar una xarxa de compostadores comunitàries: Són molts ja els municipis que compten amb compostadores comunitàries que permeten la gestió dels residus orgànics. Les restes orgàniques comporten aproximadament el 44% del pes dels residus generats a les llars. És per això que aconseguir reduir la fracció que va a parar al rebuig i generar la consciència i la oportunitat de recuperar aquests nutrients per al seu ús privat, comunitari o municipal és clau per a reduir els costos de gestió (una problemàtica greu per la ciutat) i transitar cap a models més circulars. Aquestes compostadores poden estar gestionades de forma comunitària però requereixen un compromís per part de l’Ajuntament, per tal que les veïnes i veïns en puguin fer ús i estiguin en condicions i així la gent pugui obtenir compost i reciclar d’una forma poc costosa la matèria orgànica.
No ampliar els sistemes de recollida pneumàtica en nous desenvolupaments urbans: Davant de la proposta de canvi de paradigma que planteja l’Ajuntament, ens sembla si més no contradictori que en els nous desenvolupaments urbans (als quals, com a Paparola ens hi hem oposat frontalment, com és el cas de Can Colomer) en sembla que s’està implementant un sistema de recollida pneumàtica, que dificulta una recollida selectiva eficaç.
Garantir que la nova ordenança i les mesures proposades no suposen una vulneració als col·lectius amb risc d’exclusió social: Per últim considerem fonamental per a una transició ecosocial que els col·lectius més vulnerables no es puguin veure ni vulnerats ni criminalitzats davant d’un canvi en l’ordenança i en el model de gestió de residus.
Per una banda, l’ordenança actual aprovada el 2003 en el seu article 22.2 diu que “queda prohibit el triatge, la selecció i la retirada de materials dels contenidors”. Si bé, segons indica l’Ajuntament, en els darrers anys no s’han posat multes per infraccions associades a aquesta prohibició, considerem que el simple fet de constar en l’ordenança aquesta prohibició implica una possibilitat de vulneració d’un recurs que és utilitzat per part de persones en risc d’exclusió social, així com en la majoria de casos suposen una forma de reaprofitament de recursos que han estat inadequadament dipositats als contenidors. És imprescindible que la nova ordenança no contempli aquesta prohibició o que almenys modifiqui el redactat per tal que les persones que realitzen triatge no puguin ser criminalitzades.
Per l’altra, el sistema de pagament per generació és susceptible de deixar fora del sistema de recollida de residus a aquelles persones que s’han vist vulnerades del seu dret a l’habitatge i que la legislació actual no reconeix com a empadronades al seu domicili habitual (una qüestió que, de nou, caldria adreçar adequadament). És per això que és fonamental buscar els mecanismes per a què aquestes no quedin desprovistes del sistema de recollida de residus, el què suposaria una revictimització i una pèrdua de drets (a un ambient saludable).
Aquestes són les aportacions inicials que fem com a Paparola a la proposta de modificació d’ordenança de residus. Celebrem la voluntat de l’Ajuntament per tal de fer un canvi de rumb en el model de residus, una necessitat fonamental davant de la crisi civilitzatòria. Queden molts passos perquè Terrassa transiti verdaderament cap a un horitzó ecosocial desitjable, i estarem amatents a les actuacions i al retorn a aquestes propostes.
Carregant els comentaris ...